El passat divendres, 10 de desembre, vaig anar a la xerrada que feien en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació sobre el Pla de Foment de la Lectura (2008-2011) de Catalunya.
Els organitzadors van invitar a Sebastià Alzamora, un dels coordinadors del pla, que ens va explicar els objectius que perseguien (millorar l’hàbit i la comprensió lectora entre la població i, en segon terme, fomentar la lectura en llengua catalana) i les accions que havien desenvolupat per a assolir-los.
Cal destacar els tres punts clau que particularitzen el pla català de la resta dels plans autonòmics de l’Estat:
- Donar-li continuïtat al pla més enllà de la legislatura. Moltes vegades un canvi polític és sinònim d’un canvi radical de tot allò que l’anterior partit havia fet. Per això van marcar l’any 2011 com a data final del pla, amb tota la intenció de fer que, amb el canvi de govern, qui es vaja a fer càrrec ara del Departament de Cultura (que és el que porta el pla de foment de la lectura) doni continuïtat al pla.
- Aprofitar allò que ja hi havia fet i unir-lo en pro d’un objectiu comú en lloc de crear noves propostes. Van veure que ja hi havia molta gent i moltes institucions treballant en iniciatives pròpies d’animació lectora, com és el cas del projecte “Nascuts per llegir”, que porta en marxa des de l’any 2002, o del “Premi Sambori Òmnium”. El problema era que cadascuna d’aquestes iniciatives treballava de manera independent, sense cap mena de participació ni coordinació entre elles. El Pla de Foment Lector va reunir aquells programes més importants i interessants (sense llevar mai el segell d’identitat propi de cadascun d’ells) sota un missatge social conjunt i, donant-los suport econòmic i institucional, els va coordinar i enfocar cap a un objectiu comú.
- La col·laboració que el Departament de Cultura (que és l’encarregat de dur a terme el pla de foment lector) ha aconseguit tenir amb el Departament d’Educació. Normalment són els departaments d’educació els que s’encarreguen de fer els plans de lectura, no els de cultura, i és per això que la majoria dels plans de la resta d’autonomies se centren en un únic tipus de lector: l’escolar.
El pla de foment de la lectura de Catalunya avarca un ventall molt més ampli en quant al públic al que es dirigeix, i influeix, especialment, i gràcies a la col·laboració que ha pogut tenir amb el Departament d’Educació, en el públic de entre 0 i 18 anys. Aquesta col·laboració ha fet possibles programes com ara la creació de la web “Què llegeixes?” on es fomenta l’hàbit lector des de fora de les aules; el “Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta” en el que han participat 207 centres educatius; o “Ficcions” que impulsa la lectura i l’escriptura en català en alumnes de secundària.
Va ser una reunió molt interessant. Em va sorprendre la quantitat de propostes que havien creat i que podien dur-se a terme sense quasi pressupost. (Faria un resum de totes però són moltes i crec que en el pdf que surt a la pàgina que us adjunte s’expliquen prou bé).
Encara que crec que a tots els presents ens va deixar amb una sensació agredolça. El pla és boníssim, un dels millors de tota Espanya, i a pesar d’això l’Administració valenciana, que va tindre l’oportunitat de començar alhora en col·laboració amb l’Administració catalana, no va voler saber-ne res. Des de la universitat se li van proposar moltes activitats en col·laboració amb Catalunya (atenció a la pregunta del vídeo 1h19m) i tampoc les van voler recolzar.
Tot i això la universitat està fent coses, oferint màsters i diplomes per a formar gent; el Col·legi de Bibliotecaris també proposa cursos, encara que no porta molts anys actiu i pareix que no té tanta importància ni autoritat com pot tenir el català; l’associació d’editors del País Valencià també prepara xerrades i conferències, etc. És a dir, iniciatives no falten, el que fa falta és una voluntat per part de l’Administració i diners.
Per últim espere que les persones que s’encarreguen ara del Departament de Cultura català no només continuen amb les activitats de foment lector que ja hi havia establertes, sinó que les milloren i creen (si el pressupost ho permet) aquelles altres que els actuals coordinadors del pla no van poder per falta de temps i recursos.
M’agradaria moltíssim trobar-me opuscles quan puge al metro d’ací un any ^o^!
Llegir ens fa més grans.
Llegir ens fa més lliures.
No hay comentarios:
Publicar un comentario