Barcelona: Crònica d'un viatge anunciat. 2ª part

Bon dia!

El diumenge dia 11 vam anar a vore Super 8 a la Filmoteca. La feien en versió original amb subtítols i per dos euros que costava l'entrada amb el descompte del carnet jove era quasi una obligació anar-hi.

~ Títol: Super 8

~ Director: J. J. Abrams

~ País i any d'estrena: EE.UU., 2011

~ Duració: 112 min.

~ Gènere: Aventura i Ciència Ficció

~ Reparto: Joel Countrey, Riley Griffiths, Elle Fanning, Ryan Lee, Gabriel Basso, Zach Mills, Kyle Chandler, Ron Eldard, Noah Emmerich, David Gallagher, Glynn Turman i Amanda Michlka

La peli em va agradar molt i vos la recomane des de ja. Els actors, els diàlegs, fins i tot la banda sonora (que ja m'he fet amb ella) van estar genials.

La veritat és que vaig vore-la sense saber ben bé de què anava. Només tenia clar que la produïa l'Spielberg, que la protagonitzaven nens i que passava alguna mena de cosa estranya. No n'havia vist cap tràiler sencer, no m'havia llegit cap crítica i tampoc vaig voler buscar cap pàgina en Internet que m'estripara l'argument. Va ser una d'aquestes vegades en què pots arribar quasi verge a la sala de reproducció.

Doncs bé, Super 8 comença amb la mort de la mare de Joe Lamb, el protagonista. Ràpidament l'hivern passa i deixa pas a les vacances d'estiu, en què Joe i els seus amics aprofitaran per a avançar en el rodatge d'una pel·lícula de zombies que estan filmant per al Festival Internacional de Cinema Súper 8 -pel·lícula que, per cert, apareix just abans dels crèdits finals-. Serà gravant una de les escenes quan veuran com una camioneta s'estavella contra un tren de mercancies provocant un espectacular accident del que n'ixen amb vida quasi de miracle. A partir d'això començaran a succeir-se una sèrie de desaparicions i fenòmens estranys que els nois, burlant la vigilància paterna i la força militar que ha invaït el petit poble on viuen, no dubtaran d'investigar per motius que no vos contaré perquè no vull xafar-vos la sorpresa.

La peli barreja perfectament aventura i acció amb unes petites dosis de drama, romanç i comèdia. I tot sense deixar que l'espectador perda l'interés en cap moment. Per altra banda, encara que estiga protagonitzada per nens és totalment recomanable per a adults. De fet, quan vam anar a vore-la no hi havia cap nen a la sala, tot era gent major o.o! A més, tots fan unes interpretacions boníssimes -molta atenció a la primera actuació de l'Elle Fanning al curtmetratge zombie-. I tot i que resulta difícil elegir jo em quedaria amb el personatge de Ryan Lee, el fanàtic de les explosions. Em va encantar xD

Després de la peli, per acabar de fer una vesprada redona, vam anar a berenar a Petritxol, una xocolateria de la qual una amiga està profundamente enamorada. I no és per a menys! Jo em vaig demanar un mini suís amb nata i un platet de melindros i ja vos dic que la pròxima vegada que puge a Barcelona repetiré berenar. A més ens va eixir prou barat. No recorde exactament el preu però no van ser més de tres euros i repicó. O siga que si vos agraden els llocs acollidors amb cambreres atentes i la xocolata esteu de sort!

A mi em queda pendent buscar un lloc així ací a València xD

Barcelona: Crònica d'un viatge anunciat. 1ª part

Ja sóc a casa!!! =D

Bé, de fet vaig tornar a casa el dia 15, però amb les falles i tot es pot dir que fins el dimarts no havia pogut tornar a fer vida normal. Així que ací estic!

Per a introduir una miqueta cal dir que encara que ja havia visitat abans Barcelona aquesta ha sigut la primera vegada que ho he fet sense la família (mencions especials a l'amiga que m'ha tingut d'okupa a sa casa durant 10 dies n.n). No vaig poder fer tant de turisme com m'haguera agradat, però sí vaig fer suficients coses xules com per a poder dedicar-li més d'una entrada.

La primera li la dedicaré al curs del COBDC: "Creació i Gestió de Clubs de Lectura", que va ser el motiu principal pel qual hi vaig anar. M'apuntí amb la idea que, entre altres coses, parlaríem de com fer un club de lectura a la biblioteca que poguera interessar els jóvens, de com atraure'ls i de quins llibres elegir per a transmetre'ls la passió per la lectura. És un tema que m'ha interessat molt des què vaig començar la carrera. Malauradament aquest no és el públic més habitual en els clubs de lectura i només començar un dels professors va confessar que la seua assignatura pendent era justament la de com portar grups amb gent jove. A més, a la resta d'alumnes (tots bibliotecaris que, encara que portaven temps dirigint grups de lectura, no havien fet mai cap curs preparatori) els interessava més saber com adequar els seus grups als usuaris que ja tenien (tots amb més de quaranta anys) i assegurar-se que no s'estaven equivocant a l'hora de fer la tria de lectures.

Tot i això sí que vam tractar el tema dels jóvens. No amb tanta profunditat com m'haguera agradat, però bé, el curs tampoc era tan llarg com per a entretindre's massa. De fet, les huit hores que durava ens van venir ben justetes, encara que com a curs introductori al món dels clubs de lectura va estar genial.

Els professors, l'Óscar Carreño Montero i la Mercè Pérez Sánchez-Elipe, van començar la primera classe fent un xicotet recorregut per la història dels clubs de lectura; van parlar de com poden canviar en funció del públic i de la temàtica que tracten (per exemple hi ha clubs de còmics, de lectura fàcil, oberts, juvenils, etc.) i de com fer la tria de llibres segons el tipus de club que tinguem i dels objectius vullguem assolir. També ens van explicar les característiques que ha de tenir (o almenys tractar de cultivar) qualsevol conductor per a portar adequadament un club. N'hi havia tres de bàsiques: tenir empatia i saber adaptar-se a les necessitats de cada grup sense perdre mai de vista els objectius del club, ser capaç d'apassionar els altres envers la lectura i tenir un cert bagatge literari i històric per a poder relacionar lectures i comentaris que vagen sorgint a les reunions amb altres llibres o fets de la vida real, és a dir, saber hipertextualitzar una lectura per a poder portar-la més enllà. Òbviament ningú naix sabent fer tot això, per aquest motiu li van donar moltíssima importància al fet que un conductor es prenga la molèstia de preparar-se les sessions, tinga la voluntat d'aprendre i millorar amb cada reunió i faça tots els possibles per a acumular experiència i comprovar que aconsegueix assolir tots els objectius que es pretenen amb cada club. Hi ha moltes formes de fer autoavaluació: deixar que el teu grup et done la seua opinió sobre com portes les sessions; anar a altres clubs per a vore com ho fan altres conductors; o, una que em va agradar molt, demanar-li a algú del grup que no es llija el llibre proposat per a la següent sessió i, una vegada comentat el llibre i acabada la reunió, preguntar-li si amb tot el que s'ha dit el llegiria i per què. Al final de la classe ens van proposar activitats amb què complementar les lectures i intercanviaren experiències amb els bibliotecaris que ja duien temps portant grups (va haver un cas que fins i tot es van anar de viatge a Istanbul per a recórrer els llocs que eixien a la novel·la que havien llegit).

La segona sessió va ser molt més pràctica. La primera part ens vam dividir en dos grups i ens vam dedicar a defendre els nostres projectes de lectura davant d'un regidor de cultura corrupte i d'una llibretera franquista per tal d'aconseguir que no sols ens aprovàren l'activitat sino que, a més, ens ajudaren a portar-lo endavant. Al nostre grup li va tocar el regidor i vam poder treure-li prou coses una vegada li vam dir que eixiria en la premsa amb tres autors súper importants del món de la literatura catalana xD Encara que vam haver de cedir quan ell va voler incloure en el programa de lectures el seu cosí, un escriptor local malíssim a qui li editaven els llibres només per tenir l'oncle que tenia.

L'última part de la sessió vam improvisar una sessió literària (\^o^/) amb un conte de Julio Cortázar: Continuidad de los parques, un text que recomane i que va donar molt de joc a l'hora de comentar-lo i veure quina impressió n'havia extret cadascú.

La veritat és que amb tot el que he escrit encara em deixe coses (coses súper xules com aprofitar els clubs per a rescatar llibres genials caiguts en oblit o conéixer casos de museus i altres entitats que tenen els seus propis clubs) però crec que la conclusió està prou clara: m'ha encantat. La primera sessió vaig quedar una mica desil·lusionada perquè no era el que jo m'havia esperat, però no em penedisc d'haver-me apuntat. Potser no vam tenir massa temps per a dedicar-nos a tot allò que li interessava a cadascú en particular, però vaig aprendre molt i crec que tots li vam traure molt de profit. A més, els profes tenien molta experiència en la matèria i es van mostrar força disposats a ajudar-nos en tot allò que necessitàrem, per tant més no es pot demanar.

Si vos interessa el tema i mai heu fet cap curset ni heu assistit a cap xerrada vos el recomane. Ara només falta que el COBDC ho torne a fer l'any que ve. Espere que sí.

De tota manera vull deixar la bibliografia que venia amb el dossier que ens van donar per si voleu fer-li una ullada n.n

- Arana Palacios, Jesús. Leer y conversar: una introducción a los clubes de lectura, Gijón: Trea, 2009. ISBN 9788497044493

- Argüelles, Juan Domingo. Antimanual para lectores y promotores del libro y la lectura: la utopía y el imperativo de leer, México D. F.: Océano, 2008. ISBN 9789707773318

- Carrillo, Mercè: Llegim plegats: històries dels clubs de lectura. Barcelona; Àngle, 2008. ISBN 9788496970427

- Cerrillo, Pedro C.; Yubero, Santiago. La formación de mediadores para la promoción de la lectura: contenidos de referencia del Máster de Promoción de la Lectura y Literatura Infantil. Cuenca: CEPLI, 2003. ISBN 8484272567

- Kohan, Silvia Adela. Taller de lectura: el método: estrategias creativas para motivar a leer y proporcionar nuevos modos de leer más y mejor. Barcelona: Alba, 2006. ISBN 8484283003

Que vos aprofite!

Fallas 2012

¡Ya se han acabado las fallas!

La verdad es que hace un mes no tenía ningunas ganas de que llegaran, no estaba nada inspirada para ir a ver monumentos a Valencia, pero ya veis... al final he visto hasta la ofrenda del pueblo, algo completamente insólito.

Cada temporada se nota más la crisis, eso sí. Fallas que otros años han hecho monumentos preciosos como la Falla del Pilar o de la Mercé este año, aunque no han estado mal tampoco, se me han quedado pobres. Claro, una se acostumbra a lo bueno y luego pasa lo que pasa. Con todo, he de decir que soy de las que se fija más en lo bonitos que son los ninots que en los carteles, seguramente porque de normal no me llega la vista (al menos en las grandes, que cada vez ponen las vallas más lejos de la falla D:).

Este año, y después de dejar claro que prefiero una falla bonita a otra que me haga gracia, las dos que más me han gustado han sido Cuba - Literato Azorín (foto a la izquierda) y Almirante Cadarso - Conde de Altea (foto abajo a la derecha). La ganadora, Nou Campanar, tendrá una estructura súper complicada en comparación al resto y todo lo que ellos quieran, pero en mi humilde opinión no es tan bonita ù3u

Mascletás no he visto ninguna, así que en ese aspecto no puedo opinar. Pero sí vi dos de los castillos: el del viernes y el último, el de la Nit del Foc. El del viernes me encantó, le faltaron abanicos (es que me encantan los abanicos *-*) pero fue precioso. El de la Nit del Foc... en fin, me alegro de no ser la única a la que dejó algo indiferente. Se supone que la Nit del Foc tiene que ser la mejor, para eso es el último castillo, además era de la pirotécnia Caballer, que ya tiene una reputación, pero nada... Encima no sé qué pasó que algunas de las salidas se desviaron y se fueron contra la gente. Un desastre, vamos. El castillo del viernes, a cargo de la pirotécnia Valenciana, fue todo lo contrario: tuvo ritmo, no decayó en ningún momento e hicieron unas composiciones muy bonitas con los colores, además el final fue genial. Con castillos así no hace falta ni ir a la mascletà del dia siguiente ¡lo tiene todo!.

Lo que me quedé con ganas de ver fue la Exposición del Ninot, que no caí en que cuando volviese de Barcelona el día 15 ya la habrían cerrado, y el mercadito medieval que ponen junto a la falla Cuba - Literato Azorín (cuando fuimos a verla era tan tarde que los puestecitos ya estaban cerrados v3v). Pero bueno, otro año será.

Por último quería dedicarle un breve espacio a la gente... ¿Es cosa mía o todos han estado particularmente civilizados este año?. Tal vez haya sido porque prohibieron la venta de carretillas (unos petardos odiosos que cuatro idiotas usaban para quemar al personal en las aglomeraciones) o, no sé, también es cierto que este año ha habido menos afluencia de gente, pero el caso es que hacía ya mucho tiempo que no llegaba a casa después de ver fallas sin haber temido en algún momento por la integridad de mi persona. Ojalá el año tenga la misma suerte.

Espero que todos los que habéis estado en Valencia estos días os lo hayáis pasado genial. He colgado un álbum fallero en facebook con las fotos de las dos fallas que más me han gustado (no es mucho pero es que el primer día que fui a verlas se me olvidó la cámara en casa ¬¬U...) y poquito a poco también las iré subiendo al tumblr, así que si os interesa... ¡ya sabéis! =D