Literatura social

Hi ha moments en què em dóna certa vergonya confesar que he estudiat per a ser bibliotecària.

Com quan, cursant el primer any de carrera, vaig anar per primera vegada a traure uns llibres de la biblioteca de la facultat. No parava de donar voltes i més voltes, buscant una signatura que pareixia haver desaparegut en la mar caòtica que és el sistema d'ordenació de la Biblioteca d'Humanitats Joan Reglà. Finalment, no vaig tindre més remei que anar al mostrador d'informació i preguntar-li a la bibliotecària on estava el llibre en qüestió (un manual de catalogació per a més inri). 

Són moments en els que se suposa que hauria de saber què fer, què pensar o, com a mínim, saber de què m'estan parlant.

Està clar que havent acabat fa relativament poc, i sense possibilitat de treballar (més enllà del que van ser les pràctiques de la carrera), no sàpiga molt de certs temes. És precisament per això que em vaig apuntar al curs que estic fent ara de Cultura i Literatura per a Infants i Joves. I ha sigut precisament llegint "Las mil puertas", una revista online de literatura juvenil, que he arribat a la literatura social.

Què és la literatura social?. La literatura social és el tipus de literatura que mostra als joves les coses més crues de la realitat. El tipus de coses que normalment s'eviten o se suavitzen tenint en compte el públic al que va dirigida.

Per fer-nos una idea podríem posar com a exemple "El noi del pijama a ratlles" o "El diari d'Anna Frank", situats al període històric de la Segona Guerra Mundial. Però no fa falta anar-se'n tant lluny (ni físicament ni cronològicament), "La mosca" o "La por que no s'acaba mai" són exemples d'un tema actual i proper com pot ser el sacsejament escolar.

Em va cridar l'atenció l'existència d'aquest tipus de literatura. En aquell moment no recordava que jo mateixa havia llegit el "Diari d'Anna Frank" a segon de la ESO i, per altra banda, no considerava que "El noi del pijama a ratlles" poguera ser un llibre pensat per a un públic juvenil. Encara que sóc una mica especial per a temes com aquests. Mai m’hauria agradat que me manessin a classe “El noi del pijama a ratlles” com a lectura obligatòria. De fet, i a punt de complir els vint-i-dos anys, encara em negue a llegir-lo.

Però més que això, em va sorprendre veure que, trencant amb la pauta general que regeix la majoria de la literatura juvenil (plena d'acció i diàleg, sense espai per a la descripció de espais ni de sentiments i mancada de crítica) proposa una manera totalment distinta de llegir: invitant a la reflexió i a tindre una actitud poc conformista front als problemes, animant a canviar les coses, a formar-te una opinió al respecte i tindre alguna cosa que dir.

M’agradà redescobrir aquest gènere, i veuré de rescatar un relat que recorde haver llegit a l’institut i que vindria a meravella per a il·lustrar millor què és la literatura social.

Potser encara m’animaré i llegiré “El noi del pijama a ratlles”.