Barcelona: Crònica d'un viatge anunciat. 1ª part

Ja sóc a casa!!! =D

Bé, de fet vaig tornar a casa el dia 15, però amb les falles i tot es pot dir que fins el dimarts no havia pogut tornar a fer vida normal. Així que ací estic!

Per a introduir una miqueta cal dir que encara que ja havia visitat abans Barcelona aquesta ha sigut la primera vegada que ho he fet sense la família (mencions especials a l'amiga que m'ha tingut d'okupa a sa casa durant 10 dies n.n). No vaig poder fer tant de turisme com m'haguera agradat, però sí vaig fer suficients coses xules com per a poder dedicar-li més d'una entrada.

La primera li la dedicaré al curs del COBDC: "Creació i Gestió de Clubs de Lectura", que va ser el motiu principal pel qual hi vaig anar. M'apuntí amb la idea que, entre altres coses, parlaríem de com fer un club de lectura a la biblioteca que poguera interessar els jóvens, de com atraure'ls i de quins llibres elegir per a transmetre'ls la passió per la lectura. És un tema que m'ha interessat molt des què vaig començar la carrera. Malauradament aquest no és el públic més habitual en els clubs de lectura i només començar un dels professors va confessar que la seua assignatura pendent era justament la de com portar grups amb gent jove. A més, a la resta d'alumnes (tots bibliotecaris que, encara que portaven temps dirigint grups de lectura, no havien fet mai cap curs preparatori) els interessava més saber com adequar els seus grups als usuaris que ja tenien (tots amb més de quaranta anys) i assegurar-se que no s'estaven equivocant a l'hora de fer la tria de lectures.

Tot i això sí que vam tractar el tema dels jóvens. No amb tanta profunditat com m'haguera agradat, però bé, el curs tampoc era tan llarg com per a entretindre's massa. De fet, les huit hores que durava ens van venir ben justetes, encara que com a curs introductori al món dels clubs de lectura va estar genial.

Els professors, l'Óscar Carreño Montero i la Mercè Pérez Sánchez-Elipe, van començar la primera classe fent un xicotet recorregut per la història dels clubs de lectura; van parlar de com poden canviar en funció del públic i de la temàtica que tracten (per exemple hi ha clubs de còmics, de lectura fàcil, oberts, juvenils, etc.) i de com fer la tria de llibres segons el tipus de club que tinguem i dels objectius vullguem assolir. També ens van explicar les característiques que ha de tenir (o almenys tractar de cultivar) qualsevol conductor per a portar adequadament un club. N'hi havia tres de bàsiques: tenir empatia i saber adaptar-se a les necessitats de cada grup sense perdre mai de vista els objectius del club, ser capaç d'apassionar els altres envers la lectura i tenir un cert bagatge literari i històric per a poder relacionar lectures i comentaris que vagen sorgint a les reunions amb altres llibres o fets de la vida real, és a dir, saber hipertextualitzar una lectura per a poder portar-la més enllà. Òbviament ningú naix sabent fer tot això, per aquest motiu li van donar moltíssima importància al fet que un conductor es prenga la molèstia de preparar-se les sessions, tinga la voluntat d'aprendre i millorar amb cada reunió i faça tots els possibles per a acumular experiència i comprovar que aconsegueix assolir tots els objectius que es pretenen amb cada club. Hi ha moltes formes de fer autoavaluació: deixar que el teu grup et done la seua opinió sobre com portes les sessions; anar a altres clubs per a vore com ho fan altres conductors; o, una que em va agradar molt, demanar-li a algú del grup que no es llija el llibre proposat per a la següent sessió i, una vegada comentat el llibre i acabada la reunió, preguntar-li si amb tot el que s'ha dit el llegiria i per què. Al final de la classe ens van proposar activitats amb què complementar les lectures i intercanviaren experiències amb els bibliotecaris que ja duien temps portant grups (va haver un cas que fins i tot es van anar de viatge a Istanbul per a recórrer els llocs que eixien a la novel·la que havien llegit).

La segona sessió va ser molt més pràctica. La primera part ens vam dividir en dos grups i ens vam dedicar a defendre els nostres projectes de lectura davant d'un regidor de cultura corrupte i d'una llibretera franquista per tal d'aconseguir que no sols ens aprovàren l'activitat sino que, a més, ens ajudaren a portar-lo endavant. Al nostre grup li va tocar el regidor i vam poder treure-li prou coses una vegada li vam dir que eixiria en la premsa amb tres autors súper importants del món de la literatura catalana xD Encara que vam haver de cedir quan ell va voler incloure en el programa de lectures el seu cosí, un escriptor local malíssim a qui li editaven els llibres només per tenir l'oncle que tenia.

L'última part de la sessió vam improvisar una sessió literària (\^o^/) amb un conte de Julio Cortázar: Continuidad de los parques, un text que recomane i que va donar molt de joc a l'hora de comentar-lo i veure quina impressió n'havia extret cadascú.

La veritat és que amb tot el que he escrit encara em deixe coses (coses súper xules com aprofitar els clubs per a rescatar llibres genials caiguts en oblit o conéixer casos de museus i altres entitats que tenen els seus propis clubs) però crec que la conclusió està prou clara: m'ha encantat. La primera sessió vaig quedar una mica desil·lusionada perquè no era el que jo m'havia esperat, però no em penedisc d'haver-me apuntat. Potser no vam tenir massa temps per a dedicar-nos a tot allò que li interessava a cadascú en particular, però vaig aprendre molt i crec que tots li vam traure molt de profit. A més, els profes tenien molta experiència en la matèria i es van mostrar força disposats a ajudar-nos en tot allò que necessitàrem, per tant més no es pot demanar.

Si vos interessa el tema i mai heu fet cap curset ni heu assistit a cap xerrada vos el recomane. Ara només falta que el COBDC ho torne a fer l'any que ve. Espere que sí.

De tota manera vull deixar la bibliografia que venia amb el dossier que ens van donar per si voleu fer-li una ullada n.n

- Arana Palacios, Jesús. Leer y conversar: una introducción a los clubes de lectura, Gijón: Trea, 2009. ISBN 9788497044493

- Argüelles, Juan Domingo. Antimanual para lectores y promotores del libro y la lectura: la utopía y el imperativo de leer, México D. F.: Océano, 2008. ISBN 9789707773318

- Carrillo, Mercè: Llegim plegats: històries dels clubs de lectura. Barcelona; Àngle, 2008. ISBN 9788496970427

- Cerrillo, Pedro C.; Yubero, Santiago. La formación de mediadores para la promoción de la lectura: contenidos de referencia del Máster de Promoción de la Lectura y Literatura Infantil. Cuenca: CEPLI, 2003. ISBN 8484272567

- Kohan, Silvia Adela. Taller de lectura: el método: estrategias creativas para motivar a leer y proporcionar nuevos modos de leer más y mejor. Barcelona: Alba, 2006. ISBN 8484283003

Que vos aprofite!

Pla de Foment de la Lectura 2008-2011 de Catalunya

El passat divendres, 10 de desembre, vaig anar a la xerrada que feien en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació sobre el Pla de Foment de la Lectura (2008-2011) de Catalunya.

Els organitzadors van invitar a Sebastià Alzamora, un dels coordinadors del pla, que ens va explicar els objectius que perseguien (millorar l’hàbit i la comprensió lectora entre la població i, en segon terme, fomentar la lectura en llengua catalana) i les accions que havien desenvolupat per a assolir-los.

Cal destacar els tres punts clau que particularitzen el pla català de la resta dels plans autonòmics de l’Estat:

1. Donar-li continuïtat al pla més enllà de la legislatura. Moltes vegades un canvi polític és sinònim d’un canvi radical de tot allò que l’anterior partit havia fet. Per això van marcar l’any 2011 com a data final del pla, amb tota la intenció de fer que, amb el canvi de govern, qui es vaja a fer càrrec ara del Departament de Cultura (que és el que porta el pla de foment de la lectura) doni continuïtat al pla.

2. Aprofitar allò que ja hi havia fet i unir-lo en pro d’un objectiu comú en lloc de crear noves propostes. Van veure que ja hi havia molta gent i moltes institucions treballant en iniciatives pròpies d’animació lectora, com és el cas del projecte “Nascuts per llegir”, que porta en marxa des de l’any 2002, o del “Premi Sambori Òmnium”. El problema era que cadascuna d’aquestes iniciatives treballava de manera independent, sense cap mena de participació ni coordinació entre elles. El Pla de Foment Lector va reunir aquells programes més importants i interessants (sense llevar mai el segell d’identitat propi de cadascun d’ells) sota un missatge social conjunt i, donant-los suport econòmic i institucional, els va coordinar i enfocar cap a un objectiu comú.

3. La col·laboració que el Departament de Cultura (que és l’encarregat de dur a terme el pla de foment lector) ha aconseguit tenir amb el Departament d’Educació. Normalment són els departaments d’educació els que s’encarreguen de fer els plans de lectura, no els de cultura, i és per això que la majoria dels plans de la resta d’autonomies se centren en un únic tipus de lector: l’escolar.

El pla de foment de la lectura de Catalunya avarca un ventall molt més ampli en quant al públic al que es dirigeix, i influeix, especialment, i gràcies a la col·laboració que ha pogut tenir amb el Departament d’Educació, en el públic de entre 0 i 18 anys. Aquesta col·laboració ha fet possibles programes com ara la creació de la web “Què llegeixes?” on es fomenta l’hàbit lector des de fora de les aules; el “Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta” en el que han participat 207 centres educatius; o “Ficcions” que impulsa la lectura i l’escriptura en català en alumnes de secundària.

Va ser una reunió molt interessant. Em va sorprendre la quantitat de propostes que havien creat i que podien dur-se a terme sense quasi pressupost. (Faria un resum de totes però són moltes i crec que en el pdf que surt a la pàgina que us adjunte s’expliquen prou bé).

Encara que crec que a tots els presents ens va deixar amb una sensació agredolça. El pla és boníssim, un dels millors de tota Espanya, i a pesar d’això l’Administració valenciana, que va tindre l’oportunitat de començar alhora en col·laboració amb l’Administració catalana, no va voler saber-ne res. Des de la universitat se li van proposar moltes activitats en col·laboració amb Catalunya (atenció a la pregunta del vídeo 1h19m) i tampoc les van voler recolzar.

Tot i això la universitat està fent coses, oferint màsters i diplomes per a formar gent; el Col·legi de Bibliotecaris també proposa cursos, encara que no porta molts anys actiu i pareix que no té tanta importància ni autoritat com pot tenir el català; l’associació d’editors del País Valencià també prepara xerrades i conferències, etc. És a dir, iniciatives no falten, el que fa falta és una voluntat per part de l’Administració i diners.

Per últim espere que les persones que s’encarreguen ara del Departament de Cultura català no només continuen amb les activitats de foment lector que ja hi havia establertes, sinó que les milloren i creen (si el pressupost ho permet) aquelles altres que els actuals coordinadors del pla no van poder per falta de temps i recursos.

M’agradaria moltíssim trobar-me opuscles quan puge al metro d’ací un any ^o^!

Llegir ens fa més grans.

Llegir ens fa més lliures.